El nom Isanta es un topònim que prové d'un llogaret ubicat al terme de Lladurs, comarca del Solsonés, Catalunya.

He tingut interés en averiguar els origens del meu cognom i per aixó em vaig estar documentant ja fa uns anys al Institut d'Estudis Catalans, de qui agraeixo la col.laboració de la bibliotecaria Sra. Rosa Solé. També ha estat de gran ajuda la consulta de la enciclopèdia Catalunya Romànica, publicada per la Enciclopèdia Catalana. Algunes de les dades que surten mes avall provenen del article "Origen d'algunes localitats catalanes", de Mossen Joan Serra i Vilaró, publicat al document "Estudis Universitaris Catalans", volum IV, gener-juny, Barcelona, 1910  Tambe he consultat el llibre Masies del Solsonés de Mn. Antoni Bach i Riu.

Història

Les primeres noticies documentades d'Isanta provenen del any 990 en que el comte Borrell va vendre per cinquanta sous els alous i les cases que posseïa a Galindó i a la seva muller Bella. Aquest alou estava situat al terme de Canavita, actual Canalda. La carta de venda va esser subscrita a més del comte Borrell, per Ramón, comte i marqués, i Ermengol, comte, que eren dos fills del comte Borrell i alhora comtes de Barcelona i Urgell respectivament. Tambe van signar el bisbe Salla, el vescomte Guillem, i altres.

Un segle després Isanta ja queda diferenciat de Canalda, i comença a utilitzar-se la denominació de kastrum de Isanta. Aquesta diferenciació queda ben reflectida en una donació feta l'any 1073 per Bernat a Eimeric i la seva muller Beleisa d'uns alous d'Isanta.

En la primera desena del segle XI es troben diferents vendes de vinyes i alous d'aquest lloc i en gairebé totes elles i inervé un tal Duran, qui en dos documents, l'un de l'any 1000 i l'altre del 1005, hi signa com a Durán d'Isanta, que probablement debia ser el senyor d'el lloc.

AMUNT