Text traduit del acta d'empenyorament del Castell d'Isanta
Que tothom s'assabenti que jo, Arnau d'Isanta empenyoro a vós, Joan de Solsona i als vostres, el castell d'Isanta, íntegrament i amb tot el que hi posseeixo i he de posseir. A més, hi afegeixo el delme que Marti d'Isanta fa del vi i el cens de les oliveres, és a dir, tots els censos, usatges, terres de conreu, erms i vinyes; en conjunt, tot el que pertany a l'ús directe dels homes i el senyoratge sobre aquests i el castell. Per raó, doncs, d'aquesta penyora us cedeixo tot el que hi tinc i he de tenir, per tal que així en pugueu treure el millor profit, de bona fe i sense engany, per tres-cents sous de moneda agramuntesa, i en el termini de temps que va des de la primera festa de Pasqua fins a la següent. Però, si jo o els meus us retornem aquesta quantitat, aleshores la penyora quedarà resolta; si, tanmateix, no és així, podreu retenir tot l'honor esmentat d'una Pasqua a l'altra, fins que no us restituïm tres-cents sous de la millor moneda que circuli pel comtat d'Urgell, i sense engany. Alhora, us ofereixo l'honor predit amb el pacte següent: que ni jo ni qualsevol altre per mi no hi faci un empriu, ni per grat ni per força.
I si per alguna d'aquelles coses, jo, Joan, em veiés obligat a manllevar la referida quantitat, aleshores pugui licitar amb la penyora sense la vostra contradicció, i sempre que no l'ofereixi ni a clergues ni a cavallers.
Jo, Arnau d'Isanta, convinc amb vós, Joan, de bona fe i sense engany, que protegiré, defensaré i mantindré en pau tot l'honor, per a vosaltres, contra qualsevol home o dona.
Tot això, ha estat fet, a tretze de les calendes de març, de l'any de l'encarnació del Senyor mil cent vuitanta cinc.
Signatura d'Arnau d'Isanta qui ho va fer escriure, ho signà i pregà als testimonis que signessin. Signatura de Berenguer d'Isanta, el seu germà. Signatura de Guillem d'Isanta, germà d'ambdós. Signatura de Robert de Solsona. Signatura de Novell cap de porc.
Pere ho ha escrit i signat.
Nota: - en el document de Mn. Joan Serra i Vilaró, està transcrita l'acta, i a diferència de la reproducció de l'História del Romànic a Catalunya, hi signa a més, i entre Guillem d'Isanta i Robert de Solsona, en Martí d'Isanta, de qui no fa cap referència a parentiu.
A continuació hi poso una imatge del original del acta d'empenyorament que es conserva a l'Arxiu Diocesá de Solsona. La fotografía es d'un Isanta, en Carlos Isanta, que molt amablement me la ha cedit per publicar-la en aquesta web.
